La caníbal conceptualitza i condueix aquest club de lectura organitzat per la Biblioteca El Clot – Josep Benet i el Museu del Disseny de Barcelona 2020-2021 dins del cicle anual Llegim el Museu, que proposa lectures relacionades amb els fons i exposicions del Museu del Disseny.

Amb motiu de la inauguració del fons permanent del Museu del Disseny dedicat al modernisme, La caníbal proposa aproximar-nos a aquest moviment artístic i al seu context social des de diferents lectures d’autores catalanes i internacionals com una oportunitat de rellegir aquest període des de punts de vista que no formen part dels relats hegemònics. No plantegem una proposta d’obres cabdals del modernisme, sinó ampliar la mirada més enllà dels grans mecenes, artistes i artesans, i qüestionar, si cal, la idea de progrés que impregna el modernisme com a moment social cabdal per a la “modernització” de Catalunya. Seleccionem textos sobre diferents maneres d’entendre la utopia, el progrés, el consum d’objectes artístics i especialment el rol de la dona.

Modernitzar la societat catalana: pioneres de les lluites socials

Espiritistes i lliurepensadores, de Dolors Marín, editat per Angle editorial (2018).

Repàs històric dels moviments socials que hi ha a Barcelona a principis del segle XX, centrat en les pioneres que van lluitar pels drets laborals, polítics i socials per construir una nova societat, enfrontant-se al poder i a l’Església.

La insatisfacció de la dona burgesa

Solitud, de Caterina Albert (1905).

Relectura de la que considerem l’obra principal del període des de la perspectiva de la vida de l’autora i del rol de gènere del moment, relacionant-la amb altres personatges femenins de l’època, com Anna Karénina, La Regenta o Madame Bovary, totes novel·les escrites per homes

Els indians i l’impuls del modernisme

Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (siglos XVI-XIX), coeditat per Martín Rodrigo i Lizbeth J. Chaviano Pérez a Icaria Editorial (2017).

Assaig acadèmic que ens apropa als indians, figura clau en l’impuls econòmic de Catalunya i el modernisme. Parlem de com es construeixen els relats hegemònics, aquells que s’han convertit en “La història”.

Retrats del patriarcat

Las hijas de Lilith, d’Erika Bornay, edició Cátedra (2020).

Recerca acadèmica sobre la figura de la dona en l’art que analitza com a finals del segle XIX es representa la dona com una figura malèfica i perversa i es consolida l’arquetip de la femme fatale. L’autora ho relaciona amb la misogínia i la reacció del patriarcat a les lluites feministes o d’emancipació de la dona.

Una cambra pròpia que oprimeix

El paper de paret groc, de Charlotte Perkins Gillman (1890) i Tres guinees, de Virginia Woolf (1938).

Perkins Gillman retrata com la pressió social i matrimonial sobre la dona es veu reafirmada des de la medicina (moment en què es construeix “científicament” la imatge de la histèrica) i ens permet relacionar experiències sobre la solitud i la depressió. El text de Virginia Woolf, escrit quasi 50 anys més tard, quan a Gran Bretanya les dones ja tenen dret a votar i han guanyat espai a la vida pública, ens qüestiona sobre el poder i el paper de la dona en un sistema que encara no reconeix el treball reproductiu.

La idea de progrés i d’occident: les exposicions universals

Al pie de la Torre Eiffel, d’Emilia Pardo Bazán (1889).

Recull d’articles de l’escriptora gallega Emilia Pardo Bazán sobre l’Exposició Universal de 1889 celebrada a París. Aquest recull, ens permet parlar del concepte d’exposició universal com propaganda de construcció del relat de progrés i modernitat d’Europa davant la resta del món, però des de les observacions d’aquesta autora prolífica que va aconseguir trobar el seu lloc i poder publicar la seva veu en un món masculí.

Ocupar l’espai públic

Ladronas victorianas. Cleptomanía y género en el origen de los grandes almacenes, de Nacho Moreno, editat per Antipersona (2017).

L’aparició dels grans magatzems modifica l’urbanisme de les ciutats però també els discursos sobre el gènere de la societat victoriana. Aquest assaig ens permet acabar amb un altre imatge patriarcal generada per l’inici del consumisme que comporta l’aparició dels grans magatzems: la cleptòmana.