Museu Arxiu Tomàs Balvey, Cardedeu

Fotografia d'Enric Maurí: Fotografia a color on apareix una roda neumàtica d'aspecte antic semienterrada entre plantes silvestres, de manera que forma un semicircle.

Museu Arxiu Tomàs Balvey, Cardedeu
A partir del 18 desembre de 2020

Exposició d'Enric Maurí Vila: «Va com Va» La poètica d’allò immediat com un fet revolucionari

Amb una llarga trajectòria multidisciplinària, Enric Mauri (Cardedeu, 1957) porta un temps dialogant amb l’experiència d’un paisatge periurbà com a assumpte de la seva obra. Cardedeu és avui un poble residencial amb un passat rural, que forma part de la gran conurbació urbana barcelonina. Aquesta geografia liminar específica i les seves friccions post bucòliques, constitueix una superfície d’experimentació estètica abstracta, transportable a tants altres territoris que comparteixen passats i presents. A la seva casa-taller-jardí conviuen diverses estratificacions d’objectes, memòries i atmosferes. La maquinària i utillatges oxidats dels avis, un bosc animat, escombraries arrossegades en el descuit, un hort salvatge i fins hi tot un vell circ. D’entre tots aquests elements, com en una performance contínua que és un habitar el lloc, sorgeixen els últims treballs de l’artista: dibuixos, vídeos, fotografies, escultures i instal·lacions que constitueixen el gruix d’aquest projecte expositiu.

La caníbal SCCL ha col·laborat comissariant l'exposició.

https://museudecardedeu.cat/exposicions/cardedeu-amb-lart-vigent/

Diverses seus, El Prat de Llobregat

Imatge digital: sobre un fons negre vàries finestres superposades mostren fragments del títol CONVOFEST, una fotografia d'un camió i el títol LA FÀBR.., una fotografia del pom metàlic d'una porta cobert de gel que es fon, i el títol 112/108 ACCIONS de Carla Palacios.

Diverses seus, El Prat de Llobregat
Del 17 al 20 desembre
Convofest. Presentacions dels 6 projectes i l'exposició guanyadors de les beques

La Convofest o festa de la Convocatòria d'Arts Visuals al Prat és un període per conèixer les relacions dels projectes d'art becats amb la ciutat, la seva incidència, presència i rastre al territori; sovint, a través de recorreguts que transiten pels diferents equipaments. Propostes expositives, intervencions i recorreguts que els i les artistes seleccionades enguany han desenvolupat. També s'hi presentarà la publicació de les jornades "Llavors, llavors 2", i la col·laboració amb Indisciplinats.

La caníbal SCCL ha col·laborat com a part del jurat de la convocatòria en les modalitats de projectes i com a entitat acompanyant del projecte d'exposició de Carla Palacios "112/108 Accions: Desglaçar".

Programa:

https://www.elprat.cat/sites/default/files/convofest20_programa.pdf

Seguiu les actualitzacions a la pàgina d'Unzip i les seves xarxes socials:

https://www.facebook.com/UNZIPelprat

Podcast online

Podcast online: Ecofeminismes del poblet

Us compartim l'enllaç al podcast "Ecofeminismes del Poblet". El primer pas en una nova aventura, radio la caníbal, que porta temps fent xup xup i que tindrà noves entregues ben aviat. Aquest cop s'ha posat al servei d'unes grans aliades, una xarxa tan ultralocal i de barri com diversa, que fa temps que es ve teixint. Si escolteu el podcast entendreu de què parlem.

https://go.ivoox.com/rf/61384489

Presentació online

Imatge: Joana Cera

Dissabte 28 Novembre a les 10h
Presentació online del podcast: ECOFEMINISMES DEL POBLET

Fa dècades que des dels ecofeminismes es generen experiències i plantejaments alternatius a uns sistemes productius i reproductius extractivistes que amenacen la vida i el planeta. Com diu Vandana Shiva «La il.lusió de la Terra i els seus éssers com a matèria primera per a ser explotada amb fins de lucre, esta creant un món connectat a través de la malaltia».

En aquesta Podcast veurem algunes experiències i projectes locals específics que podem connectar amb aquesta perspectiva. Questions com la sobirania alimentària, la cura de la qualitat de l'aire, la gestió de residus, la igualtat, el pensament crític i la salut entesa holísticament. La situació generada pel COVID 19, més enllà del xoc inicial, ens hauria de
permetre empoderar-nos per repensar els sistemes de vida.

Cal inscripció prèvia: info@aulambiental.org

Co-produit amb la comissió de feminismes del Pla Comunitari de Sagrada Família i Aula ambiental Sagrada Família

FESC online

23 d'octubre - 22 de novembre

Participació en la FESC 2020 virtual (online)

Enguany també prendrem part a la trobada de l'Economia Social i Solidària, però en format web. Moltes ens coneixeu com a llibreria, però des del 2018 La caníbal serveis culturals produeix i acompanya projectes culturals més enllà de la llibreria.

En aquesta FESC ens presentem com a productora cultural amb els nostres projectes i serveis. Podràs conèixer la nostra manera d'entendre la producció cultural, alguns dels nostres últims projectes i col·laboradores.

Fem conceptualització, comissariat, documentació i recerca, redacció, coordinació i producció, edició, planificació i assessoria. Fem crítica cultural, transformació social, intercooperació, sensibilitat inclusiva, perspectiva feminista, coneixement situat. L'objectiu és portar a terme projectes propis i aliens que es desenvolupin fora de l’espai de la llibreria així com oferir serveis i experiència per dur a terme projectes d’altres entitats o institucions. L'equip base som tres sòcies treballadores a temps complet, però també tenim una xarxa estable de col·laboradores independents a les quals corresponem amb bones pràctiques.

Fem cultura, fem economia solidària!

https://fesc.xes.cat/

Biblioteca El Clot

Club de lectura "Llegim el Museu: modernismes i modernitats"

Amb motiu de la inauguració del fons permanent del Museu del Disseny dedicat al Modernisme proposem aproximar-nos a aquest moviment artístic i al seu context social des de diferents lectures. A partir d'escrits d'autores catalanes i internacionals ens aproximarem a diferents maneres d'entendre la utopia, el progrés, el consum d'objectes artístics i especialment el rol de la dona des dels relats no hegemònics.

Aquest club de lectura està organitzat per la Biblioteca El Clot-Josep Benet i el Museu del Disseny de Barcelona i conduït per Clara Grífol García de La caníbal.
 
El club es farà el 4t dimecres de mes a les 18.30h (excepte desembre). Degudes les circumstàncies l'aforament del club s'ha vist reduït a 16 persones.
 
***Pel que fa a les inscripcions, les podeu fer a través de la pàgina web http://www.bcn.cat/bibelclot o presencialment a la biblioteca (la participació serà per rigorós ordre d'inscripció).

Col·laboració amb Halfhouse

Dissabte 4 de juliol, 12.00. Halfhouse. Calle Santander 15, Barcelona.

Inauguració "7 figuras de lo colectivo"

La caníbal participa juntament amb Manel Armengol - Asamblea Vecinos Verneda Alta 1977, Domènec, NÆS | Nomad Agency/Archive of Emergent Studies - Archivo/Agencia Nómada de Estudios Emergentes, Alberto Peral, Jaako Ruuska i Sitesize al projecte d'art "7 figuras de lo colectivo", un diagrama sobre la aparición-visibilitat del cos comunitari. Amb una proposta bibliogràfica:

La caníbal es una librería; una cooperativa de trabajo asociado sin ánimo de lucro que quiere contribuir a la transformación radical —un horizonte anticapitalista, (trans)feminista y descolonizado. Los libros son para nosotras herramientas de transformación de la realidad, motivo para encontrarnos e intercambiar conocimientos sobre lo que nos importa: las formas de gobernanza, los cuerpos, los afectos...

El fondo de una librería es un texto que se construye por mezcla de criterios y azares. A diferencia de otros archivos, nuestra selección depende en parte de condiciones materiales, que los libros estén disponibles, que los podamos sostener en una sección porque se van vendiendo o porque nos hacen depósito o porque nos parecen esenciales y decidimos aguantarlos a toda costa.


Hace unos meses recibimos la visita de Erick Beltrán. Quería saber que títulos podíamos proponerle sobre caminos alternativos, intercambios y sueños colectivos. Partiendo de los libros que teníamos en estoc y hablando sobre ellos, acabamos generando conjuntamente una selección bibliográfica que traza algunos hilos más o menos obvios que conectan referencias históricas del anarquismo y las luchas obreras, pasando por las jornadas libertarias y los movimientos de emancipación sexual de los 70, hasta llegar a algunas experiencias de autogestión colectiva recientes en perspectiva feminista, y todo eso con Barcelona como telón de fondo. Luchas y propuestas alternativas, sueños emancipatorios colectivos, contra los extractivismos autoritarios del capitalismo y el patriarcado. Todos los libros de los que hablamos en ese momento estaban físicamente en la librería.


Engels dijo que Barcelona es la ciudad del mundo que más levantamientos ha producido. Lo que equivale a decir que también es la ciudad que más aplastamientos ha soportado. Esto está escrito en la contraportada de La Barcelona Rebelde de Guillem Martínez (Debate, 2009). Barcelona tiene pinta que ha sido siempre insurrecta, o así nos gusta pensarla a algunas. Los hilos de esta bibliografía comentada, o recomendación librera, arrancan a finales del s.XIX, cuando Barcelona era la Mánchesther del sur.


Antes de publicar en 1902 El apoyo mútuo, en 1892 Piotr Kropotkin compiló por primera vez parte de sus artículos bajo el título de La conquista del pan. Cuando en el verano de 1909 estalló la «setmana tràgica», éste era uno de los cinco textos más leído por el proletariado barcelonés, mucho más leído por lo que sabemos del número de sus impresiones que el manifiesto comunista. El texto es un manual práctico para organizar la revolución, que toma como base la experiencia de la comuna de París. La idea fuerza que contiene, a nuestro modo de ver, es que la humanidad ya ha producido riqueza suficiente y que, más allá del sostenimiento de la vida, el trabajo ha de dar paso al tiempo libre y al bienestar. Es decir, la soberanía alimentaria ha de posibilitar el desarrollo de la vida comunitaria y, muy especialmente, al desarrollo cultural de las personas. Mientras eso y otras cosas iba siendo leído, se produjeron en Barcelona dos revoluciones libertarias, los primeros bombardeos indiscriminados sobre población civil y la dictadura más larga y represiva de Europa. Resumiendo mucho, puede decirse que la historia libertaria de las colectivizaciones, del cooperativismo, los procesos asamblearios, los ateneos libertarios, las asociaciones nudistas y naturistas, y otros proyectos transformadores más recientes, han estado tocados por estas referencias, como igual de cierto sería decir que ese sustrato se ha visto cruzado por otros muchos pensamientos críticos de aquí y de allá con el paso de las décadas.


De los libros y fanzines de los que hablamos aquel día seleccionamos algunos para comentarlos en unas jornadas en Helsinky, una cosa muy rara, pero debido al aparato confinatorio generado por la alerta pandémica covid, que ha sido aún más raro, no pudo ser. Ahora reducimos un poquito más aquella selección, para esta publicación, quedándonos con los que se complementan mejor.

1. VVAA: Tràgica, Roja i Gloriosa, una setmana de 1909, Ajuntament de Barcelona, 2009


Maravillosamente ilustrado y acompañado de buenos textos, se nota la buena mano del Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ). Este libro es una herramienta preciosa para entender la primera Revolución anarquista barcelonsa y el eje decolonial que la cruzó. La clase obrera se plantó y decidió no ir a poner el cuerpo para defender los intereses de la burguesía en Marruecos. Los ricos se libraban pagando 6.000 reales de la época, una fortuna. El estallido lo encabezaron las mujeres, gritando desde el muelle ¡Abajo la guerra! ¡Que vayan los ricos! ¡Todos o ninguno! Cada vez que en Barcelona se queman containers, sigue siendo por eso. Es una pena que estas perlas bibliófilas costeadas con dinero público tengan tan mala distribución.

2. PRADAS BAENA, MARIA AMALIA: Teresa Claramunt «La virgen roja» barcelonesa, Virus editorial, 2006


Este libro compila una selección de la ingente obra divulgativa que generó la gran referencia del anarcofeminismo antiautoritario catalán. Se agradecen mucho los textos de la historiadora Pradas agrupando temáticamente y contextualizando críticamente cada capítulo. De Terrassa, trabajadora del téxtil i autodidacta, sus textos son radicalmente actuales e inspiradores. Algunas abolicionistas deberían leer lo que ella escribía hace más de 100 años sobre las compañeras prostitutas. Teresa Claramunt es una referencia al nivel de Louise Michel o Emma Goldman. Debería ser traducida y reconocida mundialmente, pero ni el instituto Cervantes ni el Institut Ramon Llull están por la labor.


3. VVAA: La capsa vermella, Comanegra, 2019.


Siguen apareciendo, de vez en cuando, archivos fotográficos personales inéditos que documentan la segunda revolución anarquista y su represión. Este libro recoge las fotografías de Antoni Campañá. Dicen que era un fotógrafo pictorialista, católico, nacionalista y vivía en Sarriá, así que su mirada estaba bastante alejada del anarquismo. Quizás por ello encerró 5.000 imágenes en unas cajas rojas que su familia descubrió por casualidad 30 años después de su muerte en un garaje. Sabemos que Campañá en los años setenta se dedicó a hacer postales turísticas de la costa brava. Ahora la editorial dice que este libro pone a Campañá en el lugar de honor que le corresponde, a nosotras eso nos suena muy raro, pero las fotos son bonitas y elocuentes.


4. GUILLAMÓN IBORRA, AGUSTÍN: La Guerra del pan, Descontrol, 2014.


La pugna entre el PSUC y la CNT, de diciembre de 1936 a mayo de 1937, fué un conflicto ideológico, pero ante todo el enfrentamiento de dos políticas opuestas sobre el abastecimiento y la manera de gestionar la vida, desde el idealismo autoritario marxista o desde la confianza en el sentido común de las personas. Desde entonces la batalla entre aparatos comunistas y autogestión libertaria siguió embroncando no pocas asambleas barcelonesas, incluso tras la caída del muro y más allá. Hay personas en muchas asambleas anticapitalistas hoy en día que no han pensado a fondo esta cuestión.


5. ASSAMBLEA DEL RAVAL: La insurrecció d'una fàbrica, el Lokal, 2017.


Este libro nos habla de lo que pasó durante un motín producido en 1880 en la Fábrica «Morell y Murillo» que no fué poca cosa. Los patronos tenian tanto afán de lucro que forzaron el vapor hasta tal punto que explotó, llevandose las vidas de bastantes trabajadoras, niñas incluidas. Lamentablemente la explotación criminal que sucedió ahí sigue pasando. De un tiempo a esta parte el Lokal está editando publicaciones sobre la memoria de las luchas anarquistas en el barrio del Raval. Este libro fué el primero, pero ya llevan una docena y deseamos que vengan más. Reconocemos especialmente su rigor editorial en lo que respecta a los saltos temporales, porque la rebuelta y la represión nos pasan todo el rato pero tienen que ver con lo mismo. Es una colección con mucho sentido porque solo en lo micro se puede ver lo macro.


6. VVAA: La Barcelona Rebelde. Guía de una Ciudad Silenciada, Octaedro, 2003.

A menudo este título se confunde con otro firmado por el periodista Guillem Martínez, del que ya hemos hablamos, y que nos gusta mucho por su inconfundible estilo literario al acometer las interferencias nacionalistas en las luchas desde lugares nada sospechos de ser fascistas. Sin embargo el libro de Octaedro, menos firmado, lo defendemos más comodamente porque trata sin rodeos del legado anarquista y de como ha funcionado su represión. Un libro para inspirarse a la espera del próximo intento por salir a defender la vida, aunque esté medio agotado y resulta de difícil acceso.

7. CASANOVAS, MARC: Organizar el rechazo: vanguardias culturales y políticas revolucionarias, Crítica y alternativa, 2012.

Empatizamos mucho con la perspectiva anticapitalista de su autor. No es fácil encontra en nuestro contexto personas capaces de repensar el papel que debería tener la cultura en clave transformadora y que reivindiquen tan oportunamente la dimensión política de las vanguardias históricas. Este libro nos ayuda a salvar el bache y a articularnos contra el encapsulamiento al que el capitalismo a relagado la producción artística y literaria hoy en día. Casanova es además una de las personas en tirar del carro de «Viento Sur», una publicación periódica que merce la pena seguir y en la que ha continuado publicando artículos que desarrollan y actualizan las ideas presentes en este libro.

8. SUBRAT, PIRO: Invertidos y rompepatrias. Marxismo, anarquismo y desobediencia sexual y de género en el estado español (1868-1982), Editorial Imperdible, 2019.

Los inicios del movimiento en defensa de la diversidad sexual y de género se situaron muy en los márgenes y apenas fueron hombres blancos gay de alto poder adquisitivo los que obtuvieron a partir de 1982 espacios representativos en el PSOE o el PC, y sin embargo, ambos partidos se apropiaron de esas y otras luchas, como el feminismo, como si hubiesen sido sus baluartes históricos incondicionales. Este libro pone en cuestión esta apropiación y rehibindica otros espacios políticos que habitualmente son relegados de la historiografía oficial, como el anarquismo y otras prácticas de base similar en lo que respecta a la defensa de los derechos de todes. Y, claro, el libro explica bien las Jornadas Libertarias del Parc Güell de 1977.

9.CARDONA CURCO, IRENE: Aproximación al papel de las mujeres dentro de los Grupos Autónomos de la Transacción. Testimonios para la reflexión y la memoria, Descontrol 2015

Al principio lucharon contra la dictadura Franquista y luego contra la transacción (transición), su lucha fué siempre antifascista y anticapitalista, y sobretodo feminista. Con perspectiva antropológica y en formato académico, Cardona recoge las voces de mujeres, muy pero que muy potentes, que militaron en los grupos autónomos anarquistas en los setenta y primeros ochenta. El libro visibiliza su papel en la estructura de estas organizaciones lejos de la iconización sexualizada del que a menudo son objeto sus antecesoras milicianas. Ellas, las voces que recoge el libro, explican muy lúcidamente el desconcierto ante el inexplicable machismo de sus compañeros.


10. ALCÁNTARA, ANTONIO (ed.): Circo, educación y transformación social. El proyecto pedagógico del Ateneu Popular 9Barris, Neret, 2016.


Este libro es el resultado de ordenar todo el trabajo de acción y reflexión pedagógica que se ha construido de manera colectiva en el Ateneu Popular 9Barris, gracias al esfuerzo y las aportaciones de vecinos y vecinas, jóvenes, familias, profesorado, educadoras y artistas que han querido creer y hacer realidad una educación comunitaria. El Ateneu Popular 9Barris lo ganaron las vecinas colectivizando una fábrica asfáltica contaminante en 1977. Y no solo lo ganaron sino que lo han resistido hasta hoy. Como nativa orgullosa de esos barrios y usuaria en una época de su escuela de circo, solo puedo decir que es un modelo a replicar. Además Neret, la editorial, que és nuestra querida Lola, es otro ejemplo de resistencia en coherencia impagable.


11. SOLÁ, MIRIAM; URKO, ELENA et al.: Transfeminismos. Episteme, Fricciones y flujos, Txalaparta, 2013.


Reproducimos tal cual lo que elles dicen sobre su libro: "Esta antología pretende cartografiar la emergencia de toda una serie de discursos, prácticas políticas y producciones culturales ligadas al (trans)feminismo y a las luchas de liberación sexual y de género que habitan activamente los movimientos sociales del Estado español.
No es una recapitulación de todas las reivindicaciones y acciones que se han emprendido desde lo que podríamos llamar feminismos queer, transfeminismos o nuevos feminismos. Se trata, más bien, de un archivo que recupera e intenta mantener vivo un legado de activismos, dando voz a algunas de sus protagonistas. A través de cada texto se reconstruye una genealogía, se lanzan preguntas, se visibilizan posturas, debates y colectivos.
Este libro es, sobre todo, un compromiso con la recreación y la reconstrucción de saberes subversivos, de experiencias y memorias políticas al servicio de quienes luchan en los intersticios del movimiento feminista".


12. COL.LECTIU PUNT 6: Urbanismo feminista. Por una transformación radical de los espacios de vida, Virus, 2019.


El espacio urbano siempre fué diseñado por señoros y capital, segun las necesidades de los señoros y el capital y menosteniendo al resto de la población. Por eso tenemos ciudades llenas de barreras, donde el espacio público lo ocupan mayoritariamente los coches y el aire es irrespirable. Col.lectiu punt 6 es una cooperativa feminista que se dedica a documentar, pensar y rediseñar desde hace 15 años una ciudad feminista, más inclusiva, que atienda las diversidades en base sus necesidades reales y que ponga la vida, la de todes, en el centro. Sus aportaciones nos abren los parámetros para mejor el diseño urbano social teniendo en cuenta las edades de nuestras vidas, los géneros, las diversidades y la ecología... poniendo los cuidados, y no la producción destinada a la aumulación de unos pocos, en el centro.

La caníbal, junio 2020

+ info a:

http://www.halfhouse.org

"Dissenyar mons reals" seleccionat als premis ADI Cultura 2020

El projecte de La caníbal serveis culturals "Dissenyar mons reals", realitzat amb ICUB - Museu del Disseny als centres cívics Joan Oliver - Pere Quart i Vil·la Urània ha estat seleccionat pels premis ADI Cultura 2020.

El projecte està concebut amb la idea d’apropar al territori el contingut social de l'exposició "Victor Papanek: La política del disseny", i també actualitzar les possibilitats de pensament i acció que proposa Papanek als seus textos i dissenys. El títol del programa fa referència al llegat del dissenyador però assenyalant la multiplicitat de lectures que ofereix. Pretenem fer una lectura dels principals conceptes de Papanek per obrir un marc de pensament crític sobre els imaginaris de l’exposició (el disseny, l’ecologia, la sostenibilitat, la utopia, la transformació social, la precarietat, la cooperació i els drets de les minories).

Volem donar les gràcies a totes les col·laboradores i participants i especialment a les autores i conductores dels tallers i debats que van aportar continguts i vida a la proposta: Blanca Callén, Irene Pérez, Mónica Rikić, Jara Rocha i Helen Torres.

Col·laboracions amb Unzip - El Prat arts visuals

Els darrers mesos hem col·laborat en dues ocasions al programa Unzip d'arts visuals del Prat del Llobregat, basat en pràctiques transversals i comunitàries.

El novembre de 2019, vam prendre part en la segona edició de les jornades Llavors, llavors, on vam poder trobar-nos amb agents culturals del Prat i arreu, per compartir inquietuds, propostes i experiències sobre com donar forma a un programa públic d'arts visuals comptant amb les comunitats implicades.

El juny de 2020 prenem part en el procés de selecció i acompanyament de la convocatòria Unzip 2020 Arts Visuals.

El juliol de 2020 continuem la col·laboració amb Unzip - El Prats Arts Visuals donant suport i acompanyament a les artistes del laboratori Laika.

https://www.elprat.cat/la-ciutat/guia-agenda/llavors-llavors-2-trobada-que-bonito-amor

https://www.elprat.cat/cultura/unzip-arts-visuals/convocatoria-unzip-arts-visuals

https://www.elprat.cat/actualitat/noticies/enlaira-laika-tercera-edicio-del-laboratori-artistic-dunzip

Col·laboracions al projecte de memòria "Mi memoria camina por estas calles"

Mi memoria camina por estas calles

MEMORIA VECINAL. Trinitat Vella, un territorio de llegada y acogida

Las calles y las plazas del barrio són los espacios donde se construye el mapa de la memoria compartida siguiendo un recorrido por distintos comercios del barrio. El barrio, sus gentes, sus calles, sus comercios y escuelas. Un nuevo mapa afectivo desde el cual construirse una nueva vida tras el viaje migratorio.
Mi memoria camina por estas calles recoge la memoria de la experiencia migratoria de 10 mujeres. Distintas voces que se encuentran en un mismo territorio de llegada y acogida, la Trinitat Vella.

Participantes / Testimonios:

María Rodríguez
Naima Bakhat
Antonia Alcaraz
Isabel Santana
Ana Gallego
Betty Isabel
Paquita González
Abida Bashir
Adela Sabín
Vilma Huacon

Curadoria
Observatori de la Vida Quotidiana

Concepto y coordinación
Tatiana Donoso

Textos y fotografias
Tatiana Donoso

Ayudante de campo
Sarai Martí

Montaje expositivo
La Canibal SCCL

Diseño
Oriol Martí

Audio / Vídeo
José González Morandi y Ricardo González Yanel

Enlace página del proyecto en Memòria visual Trinitat Vella

Enlace página del proyecto en OVQ

Activitats al voltant l'exposició "Victor Papanek: La política del disseny"
Ja fa més d’un any que hem començat una línia de treball centrada en oferir serveis i generar projectes. La caníbal serveis culturals és un espai de creació, producció i coordinació d’activitats en diferents formats on desenvolupem projectes integrals i realitzem suports puntuals.
 
Aquests darrers mesos hem participat en diferents activitats al voltant de l’exposició "Victor Papanek. La política del disseny" que es presenta actualment al Museu del Disseny. Papanek va ser un dissenyador i teòric del disseny, figura clau de la segona meitat del segle XX, la influència del qual és encara vigent. L’exposició presenta bona part de l’obra del dissenyador però també projectes contemporanis que reprenen les qüestions claus que planteja i permeten fer una lectura actual des de diferents posicions.

Des de La caníbal hem coordinat el muntatge de l’exposició, conduïm el club de lectura "Llegim el museu: la política del disseny" organitzat per la Biblioteca El Clot – Josep Benet i el Museu del Disseny (d’octubre de 2019 a miag de 2020) i el 3 de desembre vam participar a la taula rodona  "L'art revisa Papanek, una de les activitats paral·leles de l'exposició.

A més, en paral·lel a l’exposició i el seu programa públic, La caníbal programa durant la segona quinzena de gener de 2020, un cicle paral·lel d’activitats als centres cívics Joan Oliver Pere Quart i Vil·la Urània amb la idea d’apropar al territori l’exposició i el seu contingut social, i també actualitzar les possibilitats de pensament i acció que proposa Papanek. El títol del programa, “Dissenyar mons reals”, fa referència al llegat del dissenyador però assenyalant la multiplicitat de lectures que ofereix. Pretenem fer una lectura dels principals conceptes de Papanek per obrir un marc de pensament crític sobre els imaginaris de l’exposició (el disseny, l’ecologia, la sostenibilitat, la utopia, la transformació social, la precarietat, la cooperació i els drets de les minories).

El cicle està organitzat per l’ICUB i el Museu del Disseny i s’inaugura amb un taller d’una sessió als dos centres cívics per treballar els conceptes claus que es desenvoluparan posteriorment. Aquest taller, titulat «Utopies, distopies, abstraccions» parteix de l’afirmació de Papanek «consumeix segons les teves necessitats» per pensar col·lectivament en quines són les nostres necessitats, els nostres desitjos i com definim allò que necessitem. A partir de resignificació d'objectes basats en el DIY i el DIWO i eslògans, proposem un joc de redefinició de termes clau del pensament de Papanek per pensar un barri utòpic però possible.

El taller es presenta els dies 13 i 14 de gener i serà impartit per Helen Torres sociòloga, educadora i traductora que treballa des de perspectives feministes i anticolonials sobre l’articulació entre llenguatge, art i política. Ha desenvolupat intervencions a l’espai públic a través de narratives sonores geolocalitzades, passeigs literaris i cartografies emocionals. Ha publicat la novel·la Autopsia de una langosta (Melusina, 2010) i l’antologia de relats Relatos Marranos (Pol·len, 2015). Especialitzada en el treball de Donna Haraway, n’ha traduit diferents textos al castellà.

A continuació, a cada centre cívic proposem un taller específic. Les participants dels tallers poden tenir experiència prèvia en una, varies o cap de les àrees de coneixement, ja que el motor principal és l’exploració de territoris desconeguts i l’aprenentatge compartit.

Els dies 15, 22 i 29 de gener de 2020 el centre cívic Pere Quart acollirà el taller «Totes les persones som dissenyadores» on posarem en pràctica i actualitzarem algunes de les propostes de Papanek sobre el co-disseny dels nostres ecosistemes més immediats, seguint criteris de sostenibilitat i crítica a l’economia de consum.

Explorarem els residus o objectes que aportaran les participants amb la finalitat de generar un anàlisi anatòmic-forense per diagnosticar les causes del seu desús. Seguint els conceptes bàsics que segons Papanek s’han de considerar per al disseny de qualsevol objecte,  reflexionarem sobre com s’ha produït el desús amb la idea d’analitzar críticament i des de la mirada de Papanek, el nostre entorn objectual i material per avaluar la seva adequació i la nostra relació amb ell, i imaginarem col·lectivament com serà el nostre ecosistema material quotidià l’any 2050. A partir d’una observació atenta del barri, d’exercicis auto-etnogràfics i de dades científiques sobre la Barcelona del futur, realitzarem un exercici especulatiu sobre com seran les nostres vides futures. La darrera sessió es farà a l’Ateneu de Fabricació Digital de Les Corts i el seu objectiu serà la creació del prototip d’un objecte “útil” i “necessari” que intenti fer més habitable la vida a Les Corts del 2050. Re-dissenyarem col·lectivament algun dels objectes de l’inventari inicial, seguint certes condicions obligatòries derivades del pensament sistèmic, ecològic, situat i anticapitalista de Papanek. Per això, farem servir materials, recursos i eines disponibles, intentant aproximar-nos a un cost zero de creació.

Taller a cura de Blanca Callén, investigadora i docent en l’àmbit dels estudis socials de la ciència i la tecnologia i l’acció política col·lectiva. Imparteix classes a diferents universitats i és Doctora en Psicologia Social amb una tesi sobre tecnoactivisme i la dimensió epistèmica i política del programari lliure. Desenvolupa projectes culturals i d’innovació social a través del disseny i la creació material des de metodologies participatives, la cultura lliure i el pensament crític i ecofeminista.  Desenvolupa projectes des de la plataforma GRIGRI Cultural Projects i és co-fundadora i membre actiu de la associació Restarters BCN, dedicada a la prevenció de residus electrònics mitjançant la reparació i foment de la transició ecològica i econòmica de Barcelona.

Al Centre cívic Vil·la Urània, els dies 17, 24 i 31 de gener de 2020, l’artista  Irene Pérez proposa el taller «Teixir possibilitats múltiples», que té com a objectiu crear un objecte de base tèxtil en combinació amb d’altres materials a través de l’experimentació, la prova error, el fer i desfer, la col·laboració i la cooperació tenint en compte idees com la re-utilització i re-significació de materials en relació a les necessitats i la sostenibilitat tant mediambiental com de les relacions col·lectives.

A partir de la presentació dels objectius i metodologies del taller basades en les dinàmiques de co-creació de Victor Papanek, treballarem amb exemples provinents del món de l’art i la ciència relacionats amb els continguts i metodologies del taller. Farem un exercici de presa de contacte a través del llenguatge per desenvolupar primeres idees que ens condueixin a la concreció de l’objecte/s a crear per analitzar necessitats presents i futures. Explorarem diferents materials i els posarem en relació amb les idees i l’objecte que volem treballar i crear. En col·lectiu, pensarem quines metodologies i estratègies hem de posar en pràctica per tal de poder realitzar la proposta. Crearem l’objecte o els objectes i pensarem noves utilitzacions a través de possibles mutacions i combinacions.

Irene Pérez és artista visual, mare i activista ecofeminista. Els seus treballs exploren temes sobre la identitat cultural i social, el gènere, la llengua i l’educació, partint de l’experiència personal i de manera multidisciplinar. Des del 2017 desenvolupa el projecte Seeds for Resistance que pren com a punt de partida les converses que l’artista manté amb la seva filla, concretament les relacionades amb la discriminació de gènere, l’ecologia i la política. Aquesta premissa, juntament amb la pràctica de la criança conscient, ha permès a Irene Pérez continuar treballant amb la idea del seu projecte anterior, New Universe: Discovering Other Possibilities, que prenia com a referent l’educació com a motor del canvi.

Finalment, programem uns diàlegs "Dissenyar mons reals" de presentació final dels resultats de cada taller amb pensadores convidades que reactivin els conceptes crítics de Papanek i les seves friccions des de l’actualitat, per oferir un espai de discussió pública obert a públic general, premsa i professionals.

Irene Pérez presentarà el taller “Teixir possibilitats múltiples” el 4 de febrer de 2020 al centre cívic Pere Quart i Blanca Callénl taller “Totes les persones som dissenyadores” al centre cívic Vil·la Urània el 5 de febre de 2020.  En les dues sessions, dialogaran amb Jara Rocha i Mónica Rikic que dinamitzaran el debat a partir de dubtes i preguntes sorgides dels processos de creació concrets de cada taller. Els diàlegs es plantegem com a una oportunitat de discussió col·lectiva amb participació del públic al voltant dels conceptes i estratègies desenvolupats per Victor Papanek i les seves relectures actuals.

Jara Rocha treballa en tasques de mediació cultural, investigació i comissariat in(ter)dependent en àrees relacionades amb les semiòtiques i les materialitats de les cultures del present, sempre des de les humanitats i la cultura lliure. En col·lectiu va iniciar el grup de gènere i tecnologia del Medialab-Prado i el Seminari “Euraca de llengues i llenguatges dels últims dies del €” i actualment treballa amb Femke Snelting en l’inventari de Possible Bodies i amb Helen Pritchard a "The Trans*Feminist Rendering Programme". Forma part del projecte Teaching To Transgress a l’escola ERG de Brusel·les.

Mónica Rikić és artista de noves tecnologies i programadora creativa que centra la seva pràctica en el codi, l’electrònica i els objectes no digitals per crear obres interactives, normalment emmarcades com jocs experimentals que van més enllà del propi joc. El seu interès resideix en l’impacte social de la tecnologia, la relació humà-màquina i la reapropiació dels sistemes i dispositius tecnològics, per manipular-los i repensar-los a través de l’art. Amb els seu projectes ha participat en festivals com Ars Electronica, Japan Media Arts Festival, FILE i Sónar, així com fet residències a TAG Montreal i l’Ars Electronica Futurelab, entre d’altres.

Futlletó en pdf

Tots els tallers del cicle "Dissenyar mons reals" són gratuits fins completar aforament
+ info i inscripcions a:

Centre cívic Pere Quart - Jaume Oliver
http://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/perequart
Centre cívic Vil·la Urània
http://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/vil.laurania



Una col·laboració amb:
ICUB

https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/es/icub
Museu del disseny
https://ajuntament.barcelona.cat/museudeldisseny/ca
Biblioteca  El Clot - Josep Benet

http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibelclot/ca
Centre cívic Pere Quart - Jaume Oliver
http://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/perequart
Centre cívic Vil·la Urània
http://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/vil.laurania