El 2021 tornem a celebrar Sant Jordi amb expectativa i no sabent com es desenvoluparà la jornada. Sant Jordi és una diada de viure al carrer, però també de grans aglomeracions de gent. Després d’un any on vam haver de cancel·lar per pandèmia, i encara amb restriccions sanitàries, decidim no muntar parada al passeig de Sant Joan com hem fet anys anteriors. Així, estem les tres sòcies treballadores a la llibreria amb una parada enfront de la porta. En l’últim moment ens hem animat a organitzar trobades amb autores molt properes, amb una petita parada especial. El dia comença amb un sol radiant i de bon matí ja està tot enllestit; només no sabem quina serà la reacció de la gent a la possibilitat de fer un Sant Jordi evitant les aglomeracions.

Poc a poc van arribant les veïnes, amigues i autores, i ens adonem que serà una diada molt afectiva, una retrobada de molta gent que fa temps que no es veu fora de les pantalles! Tenim la sort d’un local amb ventilació creuada i la cuineta i el pati com espais independents de la botiga, on hem preparat un pica-pica casolà per a les autores. Ens anem animant i les mascaretes pugen i baixen, entre el desig de besar-nos i la consciència de la necessitat de cures col·lectives.

A migdia comencen les signatures amb Mercè Ibarz, que firma el seu Tríptic de la terra, editat a Anagrama el 2020. Vint-i-cinc anys després de la publicació de La terra retirada i La palmera de blat, tanca el Tríptic de la terra, l’obra de tota una vida, amb Labor inacabada. Tres joies amb les quals l’autora explora, amb gran llibertat expressiva, les fronteres entre gèneres literaris, paisatges i generacions.

A continuació Cloe Masotta, signa Tendremos que encontrar un lugar donde encontrarnos, la segona referència de La caníbal edicions, a partir d’un projecte amb el qual Cloe va guanyar la convocatòria Barcelona Producció, editat també al 2020. Aquesta publicació és, abans que res, una trobada amorosa, d’una filla i el seu pare, a través d’unes cartes escrites ara fa més de quaranta anys. Un arxiu sensible, desordenat i fràgil, una invitació a cosir amb un fil de llum les ferides de la seva pròpia història.

Per últim i des de Bilbao, Irantzu Varela, firma (Ya no) Soy esa, editat per Pikara enguany. És una recopilació de textos del bloc de Faktoria Lila, escrits entre 2012 i 2016. Un bloc que va començar a escriure per les seves amigues però que va acabar tenint molta visibilitat. Una antologia que pot llegir-se com un recorregut col·lectiu, recopilat anys més tard, quan l’autora ja no és la mateixa persona, “ya no puedo ser esa”.

Tot i que les tres autores tenen horaris consecutius, no perden l’ocasió de conèixer-se i demanar-se signatures entre elles, i nosaltres vivim moments molt bonics veient com les autores feministes de diferents contextos teixeixen aliances.

Ràpidament arriba la tarda, i amb ella l’aforament al límit, que aconseguim gestionar sense cues gràcies al suport de la parada externa i sobretot la paciència i bon tarannà de la nostra comunitat. Moltes gràcies per haver-nos donat suport afectiu i material aquesta diada, la recordem amb molt afecte i esperem estar a l’alçada de la vostra confiança la resta de l’any també!

—

Gràcies a les autores Mercè Ibarz, Cloe Masotta i Irantzu Varela per acompanyar-nos.