El segon capítol del projecte-recerca sobre la (im)possibilitat d’acció artística al carrer de la Barcelona neoliberal va tenir lloc el 28 de setembre de 2024 en la forma d’una trobada en viu on diferents agents que han pres els carrers van pensar juntis al voltant de tres conceptes que sorgeixen de l’anterior capítol, la conversa entre Maite Garbayo Maeztu i Jesusi Arpal Moya.

COS-POLÍTIQUES:

FRAU DIAMANDA: Artista audiovisual travesti, escritora, drag performer, curadora independent, infectora cultural i dj. Va cursar el PEI MACBA periode 2017-2018 i ha publicat el llibre “Escenas catalanas. Errancias antropológico-sexuales” en l’editorial La Máquina Bcn en 2020.

ONA BROS: Artista visual i investigadora. El seu treball emergeix
de processos situats, pràctiques queer i recerques “encossades”. Actualment investiga els discursos de les biociències amb BetaBlastoCuir i Les comunitats del gel. ona-bros.net

AFECTES:

E/URKO: Artivista postporno, és uni de lis fundadoris de Post-Op. Aquest col·lectiu va ser dels primers del Estat espanyol a treballar al voltant de les pràctiques pornogràfiques dissidents, visibilitzant cossos, sexualitats i práctiques no normatives. www.elenaurkopostop.com

HELEN TORRES: Sociòloga, traductora i educadora. Treballa a les interseccions entre arts, polítiques i llenguatge. Condueix classes de teoria crítica i tallers de fabulació especulativa en contextos artístics.

CITES:

JOSÉ ANTONIO DELGADO: Curador, gestor de polítiques culturals públiques, artista visual i de performance com a ANAMOR des dels anys 90. Actualment presenta el projecte #lamevaripollet a la biennal Manifesta.

NANCY GARÍN: Periodista i historiadora de l’art, treballa en projectes relacionats amb el pensament crític, les noves tecnologies, els arxius, la memòria i el descolonialisme. Membre d’Etcétera i La Internacional Errorista.

“Es interesante pensar cómo nosotras digamos ya con un bagaje al haber cruzado el charco y haber emplazado nuestra transmigración, venimos con un bagaje que tiene que ver con un reaprendizaje o con unas maniobras de cómo sobrevivir en la calle. Cómo poner el cuerpo, pero también cómo ese poner el cuerpo en la calle te da herramientas de aprendizaje, te da herramientas de autodefensa y te da obviamente un espacio para manifestarte.”

…

“Yo vengo de las Bellas Artes, estudio en Pontevedra, decido trasladarme a Valencia porque en ese momento no había casi Internet y el único libro que había en el estado español que hablaba un poco de temas vinculados con artes, teorías queer, performance, poner el cuerpo, y todo esto, era El bajo vientre de Juan Vicente Aliaga. Entonces yo pedí traslado de expediente y ahí que me fui a Valencia, me dije ‘ahí se están haciendo cosas que me interesan, para allá voy’.”

…

“Siguiendo el hilo de de estas narraciones de la historiografía no tan conocida, yo llegué aquí en 2008 traída directamente por una institución museística que estaba metiendo dentro de la institución todas estas prácticas que tenían que ver con el espacio público.”

L’arxiu generat en aquestes converses inèdites de micro i intrahistòries, anàlisi intuitius i coneixements des del cos, posicionaments i reposicionaments, bones i males pràctiques, i sobre tot eines de resistència i desobediència estètiques i polítiques està recopilat com a publicació en potència en espera del proper capítol del projecte.

Comissariat i moderació: Jesusi Arpal Moya

Assistència a comissariat: Laura Pèrez Pérez

Moderació

Amb la col·laboració de: Centre Cívic Sagrada Família, Biblioteca Sagrada Família, Ateneu El Poblet.

Activitat inclosa en la 8a Setmana LGTBI+ “Nosaltres” del barri de Sagrada Família.

Aquest projecte ha rebut una subvenció de l’Ajuntament de Barcelona (2024, serveis de ciutat, àrea de Cultura, modalitat Debat i Pensament).