Colapsología

Pablo Servigne i Raphaël Stevens

Moltes són les preguntes que sorgeixen amb només esmentar la paraula col·lapse: Què sabem de l’estat global de la Terra? I del de la nostra civilització? És comparable un col·lapse de les cotitzacions de la borsa amb un de la biodiversitat? Poden arrossegar-nos la convergència i la perpetuació de les diferents «crisis» cap a una voràgine irreversible? Fins a on pot arribar tot això? En quant temps? És possible viure un enfonsament «civilitzat», de manera més o menys pacífica?

Pablo Servigne, enginyer agrònom i doctor en Biologia, i Raphaël Stevens, investigador i especialista en transició ecològica, analitzen tots els estudis científics que han mostrat la possibilitat real d’un col·lapse, i ofereixen una visió interdisciplinària d’un tema encara avui tabú per a molts: la Colapsología. En aquest llibre posen paraules a les nostres intuïcions sobre les conseqüències de les múltiples crisis que estem experimentant: crisi ecològica, energètica, demogràfica, financera, de salut pública…

Thanatia. Los límites minerales del planeta

Antonio Valero i Alicia Valero

Thanatia és ciència. És la descripció d’aquest planeta si continuem exhaurint la seva geodiversitat. El canvi climàtic i la digitalització condueixen a la mobilitat elèctrica, les energies renovables amb els seus bateries, la robotització, la internet de les coses… Hi ha més telèfons mòbils que habitants en el món, amb una vida mitjana de dos anys. Ja es requereixen gairebé tots els elements químics de la taula periòdica i la seva demanda és exponencial per a un planeta limitat. A major extracció, més energia consumida, més degradació dels ecosistemes i més població nativa afectada.

Com no es dissenya per a reciclar, les escombraries tecnològiques creix i es dispersa contaminant-ho tot. Així, mai hi haurà per a tot ni per a tots, i sabem que en 25 anys consumirem el doble que avui. L’Antropocè s’ha desbocat. Es necessita una transició material, no sols energètica, que restauri la naturalesa i reutilitzi efectivament els materials. Cal cuidar a Gaia allargant la vida en la Terra i frenant la seva degradació cap a Thanatia.

Las guerras del agua. Contaminación, privatización y negocio

Vandana Shiva

A Las guerras del agua Vandana Shiva utilitza el seu notable coneixement de la ciència i la societat per a analitzar la històrica erosió dels drets d’accés a l’aigua per part de les comunitats humanes. En analitzar el comerç internacional de l’aigua, incloent el seu embassament i extracció, així com l’aqüicultura, Shiva posa al descobert la destrucció de la terra i la pèrdua de drets dels pobres del planeta, a mesura que se’ls nega l’accés a un inavaluable ben comú.

Vandana Shiva revela com molts dels més importants conflictes actuals sovint emmascarats com a guerres ètniques o religioses, com el conflicte israelià-palestí, són de fet disputes per recursos naturals escassos i necessaris. Les guerres de l’aigua ressalta la funció espiritual i tradicional que l’aigua ha tingut en comunitats històriques, i alerta sobre la privatització que amenaça cultures i formes de vida universals.

Escritos bárbaros. Ensayos sobre razón imperial y mundo árabe contemporáneo

Rodrigo Karmy Bolton

Vàries són les tesis que travessen aquests assajos. Tres d’elles són les següents: a) la deriva de l’imperialisme contemporani té un efecte catastròfic crucial: la destrucció radical de l’habitar; b) l’exercici imperial contemporani que posiciona als Estats Units com a potència hegemònica constitueix l’últim puntal de l’evangelització del planeta la “missió” salvífica del qual es projecta sobre la base del terme “democràcia”; i c) que el món àrab no està en guerra civil, sinó que és el món en general el que està en guerra civil amb el món àrab.

Refugiats climàtics

Miguel Pajares

Miguel Pajares s’endinsa en el dilema sobre la consideració de refugiades de les persones expulsades dels seus països pel canvi climàtic. Inicia el llibre amb dos capítols sobre la crisi climàtica que responen fins i tot a les més feroces teories negacionistes. La seva anàlisi també indigna per la inacció dels nostres governs que des de fa dècades coneixen la situació i han actuat de manera irresponsable. Les conseqüències devastadores ja es comencen a produir en els països pobres, tot i que la principal causa és la sobreproducció i el sobreconsum dels països rics.

La Covid-19 ens ha mostrat el vulnerables que som. No obstant això, l’amenaça que ha suposat està en una escala molt inferior a la que representa el canvi climàtic. L’autor ens amplia els detalls de la catàstrofe per diverses regions de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina, i analitza els desplaçaments humans que produirà.

Refugiats climàtics exigeix canvis en les polítiques globals que no depenguin de lobbies ni multinacionals, i formula propostes tant per a la lluita contra el canvi climàtic, com per a la gestió de les migracions.

Expulsiones. Brutalidad y complejidad en la economía global

Saskia Sassen

L’economia global no s’expandeix sense conseqüències: creixent desigualtat i desocupació, cada vegada més poblacions desplaçades o empresonades, destrucció de la terra i de l’aigua. Es tracta de dislocacions socioeconòmiques que no poden ser explicades amb les eines tradicionals de la sociologia, en els habituals termes de “pobresa” i “injustícia”.

D’acord amb Saskia Sassen, aquestes dislocacions es comprenen amb major precisió si es conceptualitzen com a tipus d’expulsions: “En les últimes dues dècades, diu l’autora, s’ha presenciat un fort creixement de la quantitat de persones i empreses expulsades dels ordres socials i econòmics centrals del nostre temps”. Expulsions que no són espontànies, sinó produïdes amb instruments que inclouen “des de polítiques elementals fins a institucions, tècniques i complexos sistemes que requereixen molt coneixement especialitzat i formats institucionals intricats”.

L’abordatge de la lògica de les exclusions posa en evidència un sistema les conseqüències del qual són devastadores, fins i tot per als qui pensen que no són vulnerables. De les finances a la mineria, les tècniques d’expulsió depreden coneixements, interessos i assoliments.

Saskia Sassen dibuixa connexions sorprenents per a il·luminar la sistematicitat d’aquestes expulsions, posant al descobert la manera en què la gran complexitat de l’economia global fa que sigui difícil traçar línies de responsabilitat per als desplaçaments, desallotjaments i erradicacions que provoca, com perquè els qui es beneficien del sistema se sentin responsables del mal que causen.