“Subvertir: transtornar, revolver, destruir, especialment en allò moral. Es conjuga com sentir”. Aquest brodat d’Irene Pérez va ser una de les primeres peces que van sortir del grup de mitja subversiva, ara fa gairebé sis anys.

El grup de mitja subversiva forma part d’un fil que ve del grupo de punto subversivo de la llibreria La Marabunta de Madrid, coordinat per María Bilbao, i beu de fonts com ara les arpilleres xilenes o els stitch & bitch dels Estats Units. També ha estat llavor d’altres com el grup de calça subversiva de Santanyí a Mallorca.

El grup és obert, sense requisits previs, canviant, i aplega entre tres i dotze persones segons com van les vides. També té la seva llista de correu electrònic i bloc. Ens reunim cada quinze dies a la cuineta de La caníbal, i durant la pandèmia vam haver de passar a les trobades telemàtiques; el 2021 anem amb tot i fem trobades presencials i telemàtiques alhora. I és que sobretot és una tertúlia feminista, on entre històries de vida, intercanvi de referents i tècniques, llàgrimes i riallades ens convertim en taller per fer a partir del que pensem i sentim.

Avui som Irene i Tatiana a la cuineta, Rosa i Natalia a la pantalla, i Jesús de La caníbal gravant. En aquesta sessió estem organitzant les col·laboracions de moltes companyes per fer un fanzine d’automemòria d’aquests sis anys de trobades i activismes.

Irene va ser la primera coordinadora del grup i amb ella entre xerrades i fils vam desfer nusos feministes entre els cossos, el tèxtil i el llenguatge. Des de l’any passat Tatiana Donoso ha pres el relleu com a coordinadora i amb ella comencem a trenar nusos feministes entre els cossos, el tèxtil i la memòria.

Al grup de mitja subversiva hem fet brodats, intervencions en espais públics, collages, conjurs, fanzines, manis, lectures, recitals, vist documentals, fet viatges i sobretot trobades i trobades.