Acá soy la que se fue. Relatos sudakas en la europa fortaleza

Lucía Egaña Rojas, Caroline Betemps (eds.)

Acá soy la que se fue. Relatos sudakas en la europa fortaleza és una primera compilació de relats fets de i per a migrants d’Abya Yala i el Carib a Europa. Un procés en el qual 25 autores van compartir un trosset de les seves experiències migratòries. Escrits en el present europeu i des de la ferida colonial, els textos travessen diversos aspectes de la vida i les seves resistències quotidianes en aquestes i altres geografies. Aquestes pàgines busquen ser un exercici de costura, un teixit, una manta de patchwork, d’experiències plenes de forats, forats, que es van complementant a través de relats múltiples.

Autores: Caroline Betemps Bozzano y Lucía Egaña Rojas (editores), amb textos de AnouchK Ibacka Valiente, Bea Cantero Riveros, Caborca Lynch, Carolina Tamayo Rojas, Ce Quimera, daniela ortiz, Fernanda Nogueira, Florencia Brizuela González, Francisco Godoy Vega, Gabriela Contreras, Gabriela Parada Martínez, Helen Torres, iki yos piña narváez, Joyce Jandette, Klau Chinche, Linda Porn Davis, Lucrecia Masson, Mafe Moscoso, Magdalena Piñeyro, María Basura, Nata n Rodríguez Di Tomaso, Pêdra Costa, Sandra Abd’Allah-Álvarez Ramírez i Úrsula Santa Cruz Castillo

Generación Hip-Hop

Jeff Chang

Basat en centenars d’entrevistes i més de deu anys de recerca, Jeff Chang ens ofereix en Generación Hip-Hop una exhaustiva història musical i cultural del hip-hop, des de les seves arrels en els sound systems jamaicans, passant per les guerres de colles i festes de carrer en els guetos negres de Nova York, fins al seu posicionament com un dels sons més influents del mainstream actual. Les trajectòries d’artistes com Grandmaster Flash, Afrika Bambaataa, Ice Cube i Jay-Z, al costat de la de promotors, segells i DJ, són el fil conductor a partir del qual l’autor reconstrueix l’evolució d’aquest gènere, interpretant el seu desenvolupament com a reflex de les tensions polítiques i ideològiques que van travessar la comunitat afroamericana des de la dècada del 70 en endavant.

L’àrab del futur

Riad Satouf

De pare siri i mare francesa, Sattouf va néixer a Paris l’any 1978, però va passar els primers anys de la seva infància entre França, Líbia i Síria. El pare, un professor universitari apassionat per la política, va voler que el seu fill anés a escola a Síria per convertir-se en un àrab educat i modern, en “l’àrab del futur”. L’evocació de les aventures del jove Riad, un nen de cabells rossos i ulls desperts, ofereix un relat familiar íntim i entranyable, marcat pels contrastos i les contradiccions, així com un incisiu panorama de la vida quotidiana sota dues dictadures, la Líbia de Gadafi i la Síria de Hafiz al-Assad, pare de l’actual president.

Migrante

Giovanni Collazos

Nua i intensa, la fortalesa de Migrante es basa no sols en la mescla incòmoda de qui ha deixat el seu país d’origen per a assentar-se en un altre, sinó també a apel·lar a cadascun dels seus lectors per tal que obrin bé els ulls i llegeixin, per tal que no es despistin pensant que el missatge importa més que la forma, perquè la poesia de Giovanni Collazos fa del treball amb l’idioma una poètica que brega amb les potències i les impotències de la comunicació, de l’existència. Migrante ens arrabassa, ens desequilibra, és poesia per a protagonitzar la realitat.

Capitalismo y esclavitud

Eric Williams

Una sola idea recorre aquest llibre: l’esclavitud, promoguda i organitzada pels europeus en l’hemisferi occidental entre els segles XVI i XIX, no va ser un fet accidental en la història econòmica moderna. Més aviat va ser una peça crucial en els primers moments de la formació del capitalisme mundial i de l’arrencada de l’acumulació a Gran Bretanya. Entre mitjan segle XVI i l’abolició el 1888 del tràfic al Brasil, més de 14 milions de persones, principalment de l’Àfrica Occidental i el Golf de Guinea, van ser arrencades de les seves comunitats d’origen per a ser deportades a les colònies europees d’Amèrica. L’infame concepte de “bestiar negre” va permetre impulsar el que podríem dir la primera agricultura d’exportació: l’economia de plantació. Sense cap mena de dubte, sense les riqueses d’Amèrica i sense els esclaus i el comerç africans, l’enlairament econòmic, polític i militar dels Estats europeus, i especialment de Gran Bretanya, hauria quedat limitat a una escala menor; potser definitivament menor. La qüestió que desperta la lectura d’aquestes pàgines és per què aquesta relació, per evident que sigui, continua sent encara tan extraordinàriament desconeguda.

Arroz tres delicias

Putochinomaricón (Chenta Tsai Tseng)

El plat té el seu origen als Estats Units, quan els xino-americans que treballaven i eren explotats en la construcció del Ferrocarril Transcontinental, per supervivència, recollien les sobres de menjar que tiraven els caps de l’obra. I amb aquestes restes i la quantitat d’arròs que els donaven diàriament, van crear l’arròs tres delícies. Sento que tots els que hem estat considerats minories compartim una història semblant. Amb les sobres, les restes, les escopinyades, el racisme, la misogínia i l’homofòbia ens van fer bocins, però després ens vam recompondre i ens vam fer més fortes. Aquest llibre tracta sobre aquest moment crucial en el qual un decideix desconstruir-se i apropiar-se d’aquests bocins.

Los derechos de los otros. Extranjeros, residentes y ciudadanos

Seyla Benhabib

En Los derechos de los otros Seyla Benhabib examina les fronteres de la comunitat política centrant-se en la pertinença a una determinada filiació política: això és, els principis i pràctiques per a la incorporació d’estrangers, forasters, immigrants i nouvinguts, refugiats i asilats, als cossos polítics existents. Tradicionalment, les fronteres polítiques han definit a alguns com a membres i a uns altres com a estrangers. Però avui, quan la sobirania dels estats s’esquerda i la ciutadania nacional tendeix a descompondre’s, les definicions de la pertinença política es tornen menys clares. Sobretot quan existeixen tensions i contradiccions directes entre les declaracions de drets humans i la defensa per part dels estats del seu dret sobirà a controlar tant les seves fronteres com la qualitat i quantitat dels qui són admesos.

Partir para contar

Mahmud Traoré , Bruno Le Dantec

Mahmud Traoré va dedicar més de tres anys de la seva joventut a arribar a Europa, en un viatge que el va portar a través del Sahel, el Sàhara, Líbia i el Magreb. El final d’aquesta odissea moderna va arribar el 29 de setembre de 2005, quan va participar en el salt col·lectiu a la frontera de Ceuta, un fet que en el seu moment va tenir una gran repercussió. Encara que el seu viatge no va acabar aquí. El relat d’aquesta aventura —contat per Mahmud Traoré i escrit per Bruno Le Dantec— posa al nu la realitat de la vida errant d’un migrant clandestí, una vida marcada per arranjaments, esperes, extorsions i brutalitats, però també per l’ajuda mútua i la valentia. Aquí es revela el funcionament dels centres d’internament, els guetos i altres campaments improvisats on els i les migrants reinventen una organització social alhora precària i plena de contradiccions.

Por si llegas a leernos querido Walter

Enrique Martínez Reguera

Ferdinand i Monique són naturals de Camerun, parlen francès, tenen estudis i van venir a Espanya buscant un futur millor, no obstant això, els van arrabassar un fill, Walter. Tot comença quan al llarg de l’any 2009 se succeeixen una sèrie d’esdeveniments que desencadenen l’alarma del Servei de Pediatria de l’Hospital, de manera que el protocol d’intervenció de Serveis Socials entra en funcionament. A partir d’aquí l’engranatge del sistema comença la seva maniobra, de la qual ja un ciutadà difícilment pot sostreure’s. En Por si llegas a leernos querido Walter, Enrique M. Regueró, desmunta tot el cas del nen Walter, estudiant les actes dels judicis, la llei del menor, les declaracions de testimonis directes, informes de tècnics i també la versió dels pares. Una vegada més, l’autor, com en altres dels seus llibres, es compromet amb la infància desprotegida, contra la injustícia i contra les lleis mal enteses i mal executades. Aquest llibre no pretén posar en relleu tan sols el cas d’aquesta família, sinó la crítica a la Justícia, l’Administració, als gestors administratius i tècnics.

El ABC de la Europa racista

Daniela Ortiz

El ABC de la Europa racista realitza mitjançant el collage, la imatge i el text un recorregut per les diverses paraules relacionades amb el sistema de control migratori europeu, el racisme colonial, així com la història de les resistències antiracistes i anticolonials. Avió, Barreres, Colonialisme… fins a la Z.