Dimarts d’històries. Herstory #1

Març 2021

Què és la “Herstory” i quins son els seus referents

Durant la segona onada dels feminismes, als anys 70, sorgeix el moviment WITCH “Women Inspired To Commit Herstory”. Fou el primer cop que es feu servir el terme que consisteix a reescriure els relats històrics a partir de la perspectiva de les dones, invisibilitzades pels col·legues homes, i de denunciar la misogínia estructural de la cultura patriarcal.

En aquesta sessió introductòria repassarem la irrupció de les dones a l’acadèmia i algunes de les aportacions fonamentals des de Virginia Woolf a Simone de Beauvoir fins arribar a referents més propers.

Coproduït amb l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona a Tortosa. També podeu escoltar aquest podcast al canal de Youtube de l’EAT.

Programa complet de “Dimarts d’històries. Podcasts il·lustrats” en pdf.

Comparteix

Crèdits (per ordre d’aparició)

Guió i conducció: Amanda Cuesta
Música inicial: The March of the Women (La marxa de les dones) d’Ethel Smyth i lletra de Cicely Hamilton (1910)
Música de fons: The Very Best of Jazz Divas: Billie Holiday, Ella Fitzgerald, Mildred Bailey

Referències:
Piotr Alekséievitx Kropotkin, El suport mutu, Virus (2021)
DDAA, “Female hunters of the early Americas”, Science Advances (novembre 2020)
Estelas de Hammurabi
“Museo Nacional de Brasil en Río de Janeiro: ¿qué causó el incendio que lo destruyó?”, BBC News, 3 de setembre de 2018
Virginia Woolf, Un cuarto propio, horas y horas (2007)
Simone de Beauvoir, El segundo sexo, Cátedra (2017)
Por qué soy feminista. Entrevista a Simone de Beauvoir (1975)
W.I.T.C.H. (Conspiración Terrorista Internacional de las Mujeres Infierno), La Felguera (2013)

Robin Morgan, Sisterhood is powerful, Randomhouse (1970)
Linda Nochlin, “¿Por qué no han existido grandes artistas mujeres?”
Invitadas. Fragmentos sobre mujeres, ideología y artes plásticas en España (1833-1931), Museo Nacional del Prado, 2020-2021

Altra bibliografia recomanada:
Maria Teresa Alario, Arte y feminismo, Nerea, Donostia (2008)
Juan Vicente Aliaga, Patricia Mayayo, Genealogías feministas en el arte español: 1960-2010, MUSAC, León (2013)
Patricia Mayayo, Historias de mujeres, historias del arte, Cátedra (2019)
Adelina Moya Valgañón, “Imágenes de la diferencia. Autorretratos de mujeres artistas”, Etcétera, revista del Aula de Letras de la Universidad de Cantabria, núm. 1, 2008, pp. 154-176
Maite Garbayo, Cuerpos que aparecen. Performance y feminismo en el tardofranquismo, Consonni, Bilbao (2016)
Pikara magazine (2010-2019), asociación EME Komunikazioa