Decir en los años 1990 o en los años 2000 que la función del museo etnológico es educar en esta pedagogía colonial es algo que nadie puede sostener, nadie puede ya plantearlo sin avergonzarse. O sin al menos tener ciertos momentos en que le tiemble el suelo, en que se digan qué estoy haciendo poniendo aquí esta pieza con este cartelito haciendo una representación de unas personas que no están aquí y a quien no les he preguntado si quieren estar aquí.

Intervenció d’Anyely Marín Cisneros al seminari “Pueblos, Razas, Culturas”

Al Jazeera: Creus que França actua com a potència colonial avui dia, i si és així, com ho fa?

Mwazulu Diyabanza: França ja no és una potència colonial. Però és encara un país colonial.

Entrevista a Mwazulu Diyabanza en Al Jazeera

Arran del seminari Museus (im)possibles al MUEC, organitzat per l’Espai Avinyó del Programa d’Interculturalitat de l’Ajuntament (PROGBI) de Barcelona i realitzat per la investigadora Anyely Marín Cisneros amb el títol “Razas, Pueblos, Culturas” al novembre de 2021, el museu expressa a l’equip la necessitat d’implantar un pla de treball en perspectiva intercultural a partir de les crítiques institucionals desenvolupades al seminari. El PROGBI coordina el projecte des de l’Espai Avinyó i proposa a Anyely Marín Cisneros com a directora d’investigació, i a la cooperativa La caníbal SCCL com a mediadora i implantadora del pla.

Què significa fer un acompanyament intercultural d’un Museu Etnològic i de Cultures del Món? En primer lloc detectar malentesos culturals i problemes de relacions de poder basats en l’eurocentrisme, i en segon lloc fer propostes per transformar aquestes relacions de poder en coneixement, en eines de transformació col∙lectives i noves formes de fer institucionals.

L’eurocentrisme que trobem no és abstracte, sinó d’arrel històric i específic en el colonialisme històric de Barcelona (la invenció de la raça i la seva aplicació a poblacions, la colonització de certs territoris per Espanya, la implicació de institucions i agents de la història catalana en genocidis, l’esclavisme i trata de persones, el govern autoritari i violent dels territoris colonials, l’expoli cultural i material…), i en la colonialitat del present (les formes d’exclusió de determinats coneixements, l’extractivisme, les formes contemporànies del racisme, la visibilització estereotipada de les cultures, l’exotització, els residus monumentals del passat colonial… ).

La colonia siempre es un sistema, una manera de hacer sistemática, con instituciones económicas, legales, culturales. el proceso colonial es de absoluta violencia, implica desterrar, encerrar, explotar, someter, desnudar, matar gente; mucha gente. […] Cuando pensemos en proyectos coloniales pensemos en proyectos racistas para no eludir la violencia que conllevan.

Intervenció d’Anyely Marín Cisneros al seminari “Pueblos, Razas, Culturas”

A partir de l’esmenada necessitat, el pla de treball treballa en dues perspectives interrelacionades, que són aproximacions diferents en escala a una mateixa realitat:

– museològica, basada en la crisi de sentit dels museus etnològics i en la seva relació amb els debats internacionals sobre descolonització dels museus, conduida per Anyely Marín Cisneros.

– museogràfica, sobre les manifestacions o ‘nusos’ de les diferents tensions interculturals, especialment les de caire colonial (històriques i sociològiques) presents a l’activitat del museu: documentació, conservació i gestió del patrimoni, exposició i comissariat (tant de l’exposició permanent com de les temporals), programació cultural, programació educativa, mediació en sala, comunicació… conduida per La caníbal SCCL.

La metodologia és qualitativa i basada en l’escolta i la lectura atentes, amb visites a les sales i activitats, lectura de memòries i materials textuals i visuals interns i externs, converses amb el personal, visitants, agents col·laboradores del museu i persones amb sabers específics sobre les qüestions determinants (museus; colonialisme o història colonial; colonialitat o relacions de poder colonials posteriors a les independències). Entenem el museu com a suma de totes les seves àrees, des de les reserves fins a les xarxes socials, i ens importa tant allò que fa com el relat que en fa, com és vist i quines reaccions suscita. Una de les funcions básiques dels museus públics ha estat el col·leccionar objectes per presentar-los com a eines de pedagogia social, per això no separem entre les dimensions material i simbòlica del museu.

La base teòrica està situada explícitament en l’abundant tradició dels estudis crítics amb la modernitat i amb els museus com a peça fonamental del projecte modern, especialment els estudis anticolonials, postcolonials, decolonials, teoria crítica de la raça, crítica institucional artística i les aportacions a l’antropologia, l’etnologia, la teoria i història de l’art, la museologia i museografia que en formen part. Aquestes són les bases del seminari Museus (im)possibles, que va donar lloc al present projecte. És important recalcar que no es tracta de ‘noves teories’ sinó que hi incloem textos contemporanis a totes les fases i ubicacions del projecte modern, incloses les seves continuacions en la anomenada postmodernitat (per exemple, de “Primer nueva corónica y buen gobierno” de Waman Puma en 1616, fins a “El museo metabólico” de Clémentine Deliss en 2020).

Originalment el procés es plantejava per a la temporada 2022-2023 amb una duració de sis mesos però atenent l’especificitat d’aquest museu i moment (estructura en dues seus, intensa programació de jornades i debats, l’interés mediàtic pel seu futur), s’ha estés a vuit mesos d’anàlisi, dos tallers amb personal del museu (un d’escolta i un de devolució), i l’entrega al museu d’un document tècnic el maig del 2023 com a resultat de la recerca qualitativa i proposta de pla de treball, que presenta:

– una breu base conceptual

– un apartat museològic, eina crítica i propositiva per redefinir el projecte del museu amb perspectiva descolonial. Aquest apartat es presenta com a ‘marc’ dins del qual podem pensar i projectar línies conceptuals, i utilitza la figura dels ‘falsos amics’ per prevenir contra entramats conceptuals desencertats i contraproduents. Inclou referents documentals.

– un apartat museogràfic, eina crítica i propositiva per a incorporar la perspectiva intercultural en l’activitat diaria de les treballadores del museu. Aquest apartat es presenta com a llistat de ‘nusos’, metàfora per suggerir punts de gran densitat de tensió en l’activitat del museu que produeixen conflicte i bloqueig, i suggerències de ‘fils’ a estirar per transformar les situacions.

– Un seguit d’accions urgents generals i específiques recomanades.

– una bibliografia bàsica formativa, atenent criteris d’accessibilitat (traduccions, facilitat de consulta, divulgació, etc.) per poder ser compartida entre diferents persones amb diferents camps de formació.

– recull quantitatiu de sessions de recerca i treball de camp

Aquest document és acompanyat d’un taller amb treballadores de totes les àrees del museu. Anteriorment hem realitzat també un taller d’escolta amb treballadores, i entrevistes individuals a caps d’àrea. L’objectiu del tot plegat és oferir a les treballadores eines qualitatives per poder analitzar problemes i encetar transformacions.

Enllaç a la pàgina d’Espai Avinyó